Ulls esfilagarsats

Ulls esfilagarsats, fils rojos cauen de les seves parpelles.
Mirada encisadora, el ferum a fel és flairós i lleu.
Trenta cavalls hi ha dins d'un camp vermell i humit.
Cavalquen com hússars entre mars de roig i escuma.

Cau com l'arbre recentment talat,
aquest no perd fulles però, sinó temps.
Exhala allò que podria passar per maledicció.

El ressò de la febre el fa sentir fred, i no sent dolor.
La maça copeja els hússars i es defragmenten.
Ja no poden mastegar més herba, són trossos de cavalls.
La gola només empassa, és l'únic que pot fer, empassar sang.

Suor fred cau pels camps de la seva pell.
Ensuma por el botxí, la veu del qual es feble.
El temps comença a enterbolir-se.

Ha caigut com si fos el martell que copeja l'enclusa.

Entrevistes

Periodista: Per què el vas assassinar?

Entrevistat: Jo no diria assassinar, assassinar és una paraula prou roïna, no ho creus? Millor diria, matar, ja que ell és mort i jo viu. [riu]

P: Bé, una vegada solucionat aquest problema de sintaxi, retorno a la pregunta en qüestió. Per què el vas matar?

E: Perquè fou necessari que ell hagi mort. Jo comparo la seva mort com un alliberament, ja hem suportat massa d'aquests personatges, no va essent hora ja que els civils, nosaltres, prengem les armes i lluitem per la nostra supervivència?

P: Si t'he d'ésser sincer, raó no us falta però el teu mètode, no ho veus massa poc subtil? No sé, es de suposar que la gent estigui farta de tota aquesta rifa política però d'això a prendre les armes i matar al primer polític que trobis per davant. Per això existeixen les comissaries i els jutjats, per agafar a aquesta gent i posar-los a la presó.

E: No cal que em parlis de justícia, ni de com es rifen els polítics de tothom, l'únic que he fet ha sigut allò que cap persona vol fer per motius de moral o ètica. He sigut un salvador, un redemptor, un faedor del camí. Sé que he fet mal, he pecat i segur que a l'infern aniré de cap però he llançat la primera pedra, he obert un centímetre més les parpelles dels hòmens i de les dones i els he donat una nova forma de fer justícia, així de segur que cap polític ni fill de p**a se'ns escapa. De segur que el primer francès que parlà de república se'l va prendre per foll, però quan es va prendre la Bastilla tothom va creure en un futur diferent i en una nació francesa sense monarques. Jo he fet el mateix amb eixe imbècil, tallant-li el cap he lliurat a aquest país de la bossa de pedres que ens ha omplert el govern amb els seus ideals fets per a covards i submissos. Ara de segur que ha augmentat la violència als carrers, gràcies a uns quants “assassins de l'estat del benestar” la gent sap que amb multitud tenen la força suficient per fer front als antidisturbis. Els polítics es pensen que són els martells que fuetegen l'enclusa (poble) però quan l'enclusa es ressenteix i la fusta que subjecta el martell comença a fer-se feble i a separar-se del cap del martell ja no cal que posis visos per subjectar el martell, el màstil es trenca i el martell és inútil. Si els polítics sapiguessin això, pot ésser que tota aquesta matança no haguera ocorregut.

P: Totes aquestes paraules són plenes de sabiesa, no ho dubto però, són els mètodes els quals encara no he paït. Com a persona d'esquerres que sóc, sóc a favor de canviar tota aquesta sàtira política i monòlegs (com digué Na Mònica Oltra), però no amb violència. No se si m'explico bé.

E: Sí, ja sé com t'hi expliques. Deixa'm però, que conteste la teva pregunta amb una altra. Per què no?

P: Per què no? El què?

E: Tot. Si nosaltres visquéssim en un món, millor dit, en un país més civilitzat, no necessitaríem de cap mena de violència per resoldre els nostres problemes. És de prou sabut que a Islàndia, per exemple, les manifestacions, vagues, etcètera, són un símptoma d'errada política, és a dir, si un poble es manifesta és a causa de la incompetència política, doncs, per què no responen a les nostres reivindicacions?

P: Home, si els polítics feren tot el que la gent demana, directament els polítics no servirien de res.

E: És eixe el problema. Nosaltres escollim els polítics, una dia de cada quatre anys els escollim. Nosaltres els paguem els seus sous, la seva vida i els seus vicis. Som els que renten els seus carrers, els que els donen el seu menjar i també, gràcies a nosaltres ells governen. Jo he tingut molts reballs i quan he fet quelcom malament, m'han enviat al carrer Murillo (el carrer Murillo és un carrer del Grau de Sagunt on és l'oficina de l'INEM), és eixa la realitat i tota eixa canalla que no fa res llevat de menjar llamàntols i caviar, han fet malament el seu treball doncs, que els envïin a ells també al carrer Murillo. Hi ha moltíssim atur, i no només al País Valencià sinó que també a la resta d'Espanya, han fet malament el seu treball. És eixa la meva reivindicació. Estic fart de tot açò. Prou farsa! Han fet durant anys allò que han volgut. Tenen la panxa curulla, la cigala vermella, l'esquena amb gepa i l'estèrnum se l'han donat de si. Ja no poden més, ja no podem més. Tal faràs tal trobaràs amic meu. En aquest món no hi ha lloc per a aquesta gent. En un món civilitzat la gent parla, raona i qüestiona. Ací no, som a un món on només han guanyat els mentiders i els incívics. Ja va essent hora que nosaltres, el poble, prenga les armes i s'aixequi contra tots aquests maleïts mentiders. Som a un país on guanyen els mentiders i on no hi ha intel·ligència ni honradesa enlloc, doncs nosaltres hem de respondre amb actitud incívica també. No cal que gosis canviar-me. Ningú pot canviar-me. He fet bé. He iniciat una revolució, dins de la càrcer seré un heroi però, em dóna igual. La sang de la revolució tenyirà de roig els graons de les escales de la nostra llibertat.

[La interviu va acavar sobre les 3:25 de la matinada. Arribo a la meva casa. Prenc l'ampolla de rom. L'aixeco i vesso el seu contingut dins del got. Demà un altre dia sirà. Bec.]

Informe d'inactivitat

Després de gairebé un mes d'absència he d'informar-vos que d'ací pocs dies reanudaré la meva marxa dins de la ment humana, depravacions i supèrbia. M'han preguntat si les històries que hi publico són reals o estan connectades entre sí. N'hi ha que sí que estan connectades i n'hi ha que no, de fet hi publicaré d'ací poquet una publicació política que no tindrà res a vore amb les històries o contes que estem acostumats a vore-hi. M'acomiado de tothom i us informo que el proper dilluns dia 17 hi actualitzaré amb noves històries, si pot ser, setmanals en les quals entrarem dins de la psique humana, hi entrarem dins dels traumes i de les obsessions humanes. Merci a tothom de debò!!!!