Haveu tingut dies en els quals no haveu desitjat ésser quelcom??? Eixos dies que desitgeu ésser qualsevol altra cosa que un escriptor frustrat i malenconiós que té raneres en i desitjos de tornar a ésser eixe ximple captaire de sentiments revinguts i rebutjats per tothom.
Una vegada vaig escoltar que ésser escriptor és "guay" i sobretot diuen que es lliga i carda. No m'ho crec. O almenys quan hi van repartir, on es creen els escriptors, l'ofici d'escriptor vividor i alcoholic encantador no vaig estar-hi. No "mola" ésser escriptor i sabeu el perquè? perque sento els sentiments d'una manera artística i que no pas tothom sap entendre'ls. D'una forma visceral, sintètica, asexual, subtil i amb moltíssima solitud. Una solitud que cala fins els ossos dels ocells que volen dins del meu propi infern, l'infern d'un Dant sense Virgili o Beatriu. D'un Dant aclaparat de veure sempre el mateix infern sense resoldre i que hi espera a que vinguin les bèsties a endur-se'l fora... on cauen els estels de les esperances marcides. Sóc un escriptor que se'n va a fer punyetes. Un escriptor cansat de la superficialitat del món paradisíac i estèril ple d'una elit trista i avorrida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada